Category: General

Crumble de bresquilla

“Ja de l’estiu van coronant-te les diades
per dol en les memòries dels dies que vindran.
El ventijol s’adorm, les fulles són fermades,
l’aigua reposa amb una claror que està sotjant.”

Crumble de Bresquilla

Esta estrofa extreta del poema Cal·lídia i els préssecs de Josep Carner em serveix per reprendre el blog per enèsima vegada. I és que des de dilluns la meua vida ha fet un gir bastant important i, ara, m’agradaria dedicar-me a tot allò que abans em feia mandra dedicar-m’hi. I aquesta represa la vull fer amb una de les coses que més m’agraden: les postres amb fruita.

Fa unes setmanes a ma casa hi va haver un excedent de bresquilles (préssecs i melicotons fora del País Valencià) i ma mare em va demanar ajut ja que a casa no permetem que res es faça roín. I vaig decidir fer una cosa de què anava molt de temps darrere, un crumble de bresquilla.

Són unes postres molt fàcils de fer i els ingredients estan al rebost de tots. Es tracta d’una fruita ensucrada amb una crosta com si fóra galeta que està boníssima.

Per fer la crosta necessitarem:

150 grs. de farina
100 grs. de mantega
100 grs. de sucre
50 grs. d’ametlles picades o en pols. 

Posarem la manega tallada a trossets a un bol i la mesclarem amb la farina i el sucre, amb les mans, tot seguit hi agegirem la mantega. La textura és arenosa, com si foren grumolls de terra. Reservarem aquesta terra de mantega, farina, sucre i ametlles a la nevera mentre preparem la bresquilla.

Per a la bresquilla necessitarem:

4 bresquilles grans tallades a trossets generosos

1 cullerada de mantega

Sucre morè a gust

Suc d’una taronja

Rom.

A una paella posarem la mantega i quan s’haja desfet hi afegirem el préssec, el sucre i el suc de taronja. Quan haja reduït un poc, afegirem un xorret de rom. Quan les bresquilles estiguen caramelitzades les posarem al fons d’un motlle i ho cobrirem amb la mescla que havíem reservat al frigorífic. Es posa al forn fins que la crosta estiga tostadeta i dura.

És molt interessant menjar aquestes postres encara calentes amb una bola de gelat de vainilla per sobre. És un gran descobriment i es pot fer amb qualsevol fruita.

Que vaja de gust!

Persones

No és fàcil, en esta vida, trobar amb bones persones. Persones amb què dóna gust parlar i dóna gust dialogar.

Persones que, quan estàs mal, t’obrin la seua ànima i intenten, sincerament, que estigues molt millor.

Persones que quan sembla que tot el món està ensorrant-se construeixen una base per estabilitzar l’estructura i l’aguanten com feia Atles amb la volta celestial. 

Persones que donen tot el que tenen i no et demanen res a canvi, perquè per a ells fer-te sentir bé és sentir-se bé. 

Persones que malgrat el mal oratge et reben amb un somriure, que lluu malgrat els núvols. 

Persones que són terapèutiques, que són sanadores, que són galens de la vida. 

Persones que són com un mosset de brownie. Com un mosset del meu brownie. 

Moltes gràcies a tots ells. 

Imatge

BROWNIE DE DOBLE XOCOLATA I NOUS AMB DOBLE ESSÈNCIA

  • 200 g de xocolata negra fondant (ens val un Dolca o un de cobertura)
  • Una cullerada de xocolata en pols desgreixada i sense sucre. 
  • 200 g. de mantega. 
  • 180 grams de sucre morè. 
  • 3 ous grans.
  • 90 grams de farina de rebosteria.
  • Una mica d’essència de vanilla o sucre vainillat.
  • Nous al gust. 

Primer que res encendrem el forn. A una safata col·locarem les nous trencadetes i les torrarem molt poc, el just per tal que tota la seua essència isca a l’exterior. Això serà molt poc temps! Esteu a l’aguait no fos cas que se us cremen! 

A continuació al bany de maria, o bé al microones (ja sabreu que jo sóc antimicroones), foneu la xocolata i afegiu-hi, seguidament, la mantega. 

Mentre va fonent, bateu els ous amb els sucre i poc a poc afegiu la farina. Quan ja teniu una barreja homogènia, afegiu-ne l’essència de vainilla i després la xocolata fosa amb la mantega. Per acabar, afegiu-l’hi una cullerada de xocolata en pols sense sucre i sense greix (Valor de reposteria, per exemple. No ens serveix la xocolata en pols per fer xocolata desfeta o a la tassa)

Ja tindreu el brownie preparat. Ara només quedarà que prepareu el motlle amb mantega o sagí i ho poseu tot junt al forn. 

Per saber quan està llest podeu fer servir la prova del furgadents.

Com a últim consell si us agrada que quede tendre per dins, com a mi, us recomanaria que preparàreu una safata plena d’aigua freda amb gel per deixar el motlle quan isca del forn i així tallar la cocció dràsticament. 

Espere que us agrade. Bon profit.

Crash!

M’han passat tantes coses durant tot aquests mesos!! La meua tornada a l’Olleria va suposar un trencament total en relació a la vida que duia a Barcelona. Canviar Barcelona per un poble de poc més de 8800 habitants és una mica traumàtic, no ho negaré. Una vegada instal·lat al meu poble vaig anar a estudiar a València, anava i tornava tots els dies. Vaig conéixer gent meravellosa de qui vaig aprendre moltíssim (també de cuina) i , encara que trobe a faltar la meua Barcelona i la gent amb qui la compartia, ara estic molt agust a casa. Tinc prop els meus pares i ma mare s’ha convertit en la meua ajudanta preferida. Sempre li dic que ella i jo fem un bon equip. 

Per cert! Parlant del bon equip que fem. Sabeu què em va passar l’altre dia? Vaig baixar a comprar una bossa de coco ratllat i una mica de mantega. Em vaig trobar a una veïna de tota la vida de ma mare i em va dir: “Que tu també eres pastisseret?”. La cosa hagués pogut quedar ahí. Una resposta afirmativa i cadascú pel seu costat. Però com si no s’atrevira a dir-m’ho, en un moment determinat va girar cua i em va agafar del braç. “Això també ho has heretat de t’auela“, va dir quasi a cau d’orella. Li vaig donar les gràcies i vaig seguir comprant, però al cap d’una estona pensava en aquell “també”. Jo no he heretat res material de m’auela i em va deixar pensatiu. 

Al cap d’una estona vaig caure. Clar que he heretat! La bona mà per a la cuina! I sabeu què; no només l’he heretada jo. Ma mare i totes les meues ties són grans aficionades a la cuina. Crec que fins i tot existeix una espècie de sana rivalitat. Quantes coses més hauré heretat de ma auela i no me n’hauré adonat?

De moment us deixe la recepta que vaig fer aquell dia. Unes delicioses galetes cruixents de civada i coco que vaig traure del blog DIT I FET. Aquestes coses ma auela no les feia, però estic segur que li haurien encantat. No era golafre ella ni res!

Imatge

Ingredients:
-130 grams de mantega
-150 grams de sucre morè
-50 grams de sucre
-1 xorret d’extracte de vainilla
-1 ou
-100 grams de flocs de civada
-60 grams de coco ratllat
-60 grams de farina
-1 culleradeta de llevat en pols
-1 polsim de sal

Com es fa?:
Prescalfem el forn a 170ºC. Posarem paper de forn sobre la safata del forn o sobre una llanda.

 
Batrem la mantega (a temperatura ambient), el sucre bru, l’extracte de vaïnilla i l’ou. Agregarem els flocs de civada, el coco ratllat, la farina, el llevat, la sal i batrem de nou.
Amb les mans formarem boletes i les posarem en les safates o les llandes reservades, deixant entre elles una separació bastant gran perquè no es toquen les galetes les unes amb les altres.

Courem cada tanda durant deu minuts (això depén de forns, ja ho sabeu). Convé deixar refredar bé aquestes galetes abans de menjar-les, perquè sinó no estaran tot el cruixent que han d’estar. 

Espere que us agrade. Bon profit. 

Dinar de dissabte

Recorde que quan era xicotet i no m’agradava la paella (com podia ser tan balòstia) li preguntava a ma mare:

– Mare!!! Per què tots els diumenges has de fer paella?

– Perquè som valencians, fill – contestava orgullosa ma mare.

Esta resposta, realment no té un fonament científic, però ara la comprenc una miqueta millor. Apart de menjar cada diumenge paella, des de fa molts anys, ma mare fa per a dinar, cada dissabte, truita de creïlles, altrament anomenada Tortilla española. Davant esta delicada situació no m’atrevisc a preguntar-li a ma mare perquè cada dissabte fa una truita de creïlles.

La creïlla és una paraula que en tot el territori on es parla català té denominacions molt diverses: patata, pataca, queradilla, trumfa, creïlla, queradilla i fins i tot patatilla. Això només pot voler dir una cosa: que és un menjar tan quotidià que el seu nom ha anat mutant i mutant. Pero el post de hui no té altra finalitat que parlar de com fem les truites a cada de cadascú. Jo donaré la meua recepta.

Necessitarem creïlles, ous, llevat en pols i ceba (opcional)

Tallem la creïlla a dauets, xicotets, i posem una bona quantitat d’oli d’oliva a escalfar. Quan estiga escalfant-se sense estar molt calent posem la ceba, i quan l’oli estiga mes calent posem la creïlla i salem. Al principi ha de fregir amb força, i a continuació baixar  el foc. Durant el procés en què la creïlla i la ceba estan fregint-se puge i baixe la intensitat del foc unes 3 vegades. Les creïlles acaben més doradetes. En un bol apart, batem els ous amb sal i el llevat i ho fem ben esponjoset. Quan la creïlla i la ceba estiguen fregides i ja tendres les traurem de l’oli i les afegirem al recipient amb l’ou batut. Ho deixarem repossar uns 5 minuts, si en teniu 10 millor que millor. Retirarem l’excés d’oli i afegirem la barreja a la paella, on després d’una o dos voltes magistrals la tindrem feta i llesta per servir.

El resultat pot ser, una cosa com esta:

No s’aprecia la grandària però heu de considerar que es tracta d’un plat de pizza, osiga que és una senyora truita. La meua amiga Alba, que gaudeix enormement de les meues truites diu que després de les de la seua mare són les millors truites que ha tastat, cosa que em plena d'”orgullo y satisfacción“.

Vos anime a què comenteu com feu vosaltres les truites, quin secret seguiu, quin ingredient li afegirieu o de quin prescindirieu. Interactuem, cuinem i que vaja de gust!

Cançó de cuina…

La cançó de cuina és el cruixir d’un pa acabat de comprar, el xup xup d’una escudella que li queda poc, el tintineig d’unes varetes que aixequen nata, el xiuxiueig del gas abans de prendre la flama, el frisar d’un llumí en la capseta, el crac crac d’una bossa de patates fregides acabades de comprar. Entreu a la cuina, pareu l’orella i el nas, us voreu immersos en la cançó de cuina.