Category: ous

Pel·lícules àcides per a moments dolços

Hui fa 27 anys els meus pares es van casar. Un dia calorós d’un agost de fa 27 anys. Com que l’any passat no estava ací per celebrar este aniversari, que em fa molta il·lusió, enguany duia temps pensant en fer alguna cosa que siguera totalment novedosa. Fa temps vaig intentar fer una lemon pie, el resultat va ser de fracàs total. La base va quedar tova i massa grossa, el lemon curd va quedar poc espès… i la merenga… bé… no faré cap comentari de la merenga però va ser un desastre de dimensions estratosfèriques.

L’altre dia vaig vore una fantàstica pel·licula anglesa que és la biografia dels primers anys de vida del prestigiós cuiner anglès Nigel Slater. La pel·lícula que s’anomena Toast representa l’àmbient en què creix. És una pel·licula sensiblera on el Lemon Pie de Miss. Potter té una gran importància…

Llavors em va venir a la ment la idea de tornar a fer el meravellós Lemon Pie… i així va ser. Una base perfecta, un lemon curd fantàstic…. i un merengue fatal a la primera, fatal a la segon i ideal a la tercera. Apart d’acabar amb les existències d’ous en la contornada, la cosa va anar prou bé.

La recepta que vaig seguir va ser de Joy of Baking els ingredients són els següents:

 

Per a la base o pasta de galeta sablé:

210 grams de farina

Un polzim de sal

113grs de matega a temperatura ambient

50 grams de sucre

1 ou batut

Per al lemon curd:

3 ous grans

El suc de dos o tres llimones… (no suc tipo Solimon)

150 grams de sucre

56 grams de mantega

Ratlladura de llimona.


La preparació és senzilla, excepte pel que fa al merengue que després explicarem. Primer farem la base. Amb la mantega a temperatura ambient la batrem amb les barilles i quan estiga batuda afegirem el sucre i seguirem batent. A continuació incorporarem l’ou i deixarem de fer servir les barilles. Apart haurem barrejat la farina amb la sal i anirem afegint-la de mica en mica a la massa. Quan tinguem una bola feta podeu fer-la fina amb el corró i col·locar-la o de manera rudimentària amb les mans, tot repartint la massa. Després es cobreix amb paper de plata i se li posen pedretes o cigrons a sobre. Ho posarem 10 minuts a la nevera i a continuació ho courem. La massa ha de quedar com si fos una galeta holandesa.

Mentre es cou farem el lemon curd. Posarem tots els ingredients excepte la mantega i la ratlladura en un casso a bany de Maria, i sense parar de remenar esperarem a que espese com una natilla i agafe un color groc palla. A continuació i encara calent afegirem la mantega i la corfa ratllada. I ho deixarem refredar.

La meua històri amb el merengue va ser una mica traumàtic. Però al final va donar resultat. No vos explicaré jo com es fa, ho farà un xef molt  graciós a qui li dec en gran mesura l’èxit.

El resultat final va ser el següent:

Espere que intenteu fer esta recepta… i espere que tingueu més sort que jo i que a la primera vos isca perfecta. La veritat és que val la pena, i més si és per celebrar 27 anys de casats. Espere que vos vaja de gust i per molts anys més.

Dinar de dissabte

Recorde que quan era xicotet i no m’agradava la paella (com podia ser tan balòstia) li preguntava a ma mare:

– Mare!!! Per què tots els diumenges has de fer paella?

– Perquè som valencians, fill – contestava orgullosa ma mare.

Esta resposta, realment no té un fonament científic, però ara la comprenc una miqueta millor. Apart de menjar cada diumenge paella, des de fa molts anys, ma mare fa per a dinar, cada dissabte, truita de creïlles, altrament anomenada Tortilla española. Davant esta delicada situació no m’atrevisc a preguntar-li a ma mare perquè cada dissabte fa una truita de creïlles.

La creïlla és una paraula que en tot el territori on es parla català té denominacions molt diverses: patata, pataca, queradilla, trumfa, creïlla, queradilla i fins i tot patatilla. Això només pot voler dir una cosa: que és un menjar tan quotidià que el seu nom ha anat mutant i mutant. Pero el post de hui no té altra finalitat que parlar de com fem les truites a cada de cadascú. Jo donaré la meua recepta.

Necessitarem creïlles, ous, llevat en pols i ceba (opcional)

Tallem la creïlla a dauets, xicotets, i posem una bona quantitat d’oli d’oliva a escalfar. Quan estiga escalfant-se sense estar molt calent posem la ceba, i quan l’oli estiga mes calent posem la creïlla i salem. Al principi ha de fregir amb força, i a continuació baixar  el foc. Durant el procés en què la creïlla i la ceba estan fregint-se puge i baixe la intensitat del foc unes 3 vegades. Les creïlles acaben més doradetes. En un bol apart, batem els ous amb sal i el llevat i ho fem ben esponjoset. Quan la creïlla i la ceba estiguen fregides i ja tendres les traurem de l’oli i les afegirem al recipient amb l’ou batut. Ho deixarem repossar uns 5 minuts, si en teniu 10 millor que millor. Retirarem l’excés d’oli i afegirem la barreja a la paella, on després d’una o dos voltes magistrals la tindrem feta i llesta per servir.

El resultat pot ser, una cosa com esta:

No s’aprecia la grandària però heu de considerar que es tracta d’un plat de pizza, osiga que és una senyora truita. La meua amiga Alba, que gaudeix enormement de les meues truites diu que després de les de la seua mare són les millors truites que ha tastat, cosa que em plena d'”orgullo y satisfacción“.

Vos anime a què comenteu com feu vosaltres les truites, quin secret seguiu, quin ingredient li afegirieu o de quin prescindirieu. Interactuem, cuinem i que vaja de gust!