Category: pastissos

Pel·lícules àcides per a moments dolços

Hui fa 27 anys els meus pares es van casar. Un dia calorós d’un agost de fa 27 anys. Com que l’any passat no estava ací per celebrar este aniversari, que em fa molta il·lusió, enguany duia temps pensant en fer alguna cosa que siguera totalment novedosa. Fa temps vaig intentar fer una lemon pie, el resultat va ser de fracàs total. La base va quedar tova i massa grossa, el lemon curd va quedar poc espès… i la merenga… bé… no faré cap comentari de la merenga però va ser un desastre de dimensions estratosfèriques.

L’altre dia vaig vore una fantàstica pel·licula anglesa que és la biografia dels primers anys de vida del prestigiós cuiner anglès Nigel Slater. La pel·lícula que s’anomena Toast representa l’àmbient en què creix. És una pel·licula sensiblera on el Lemon Pie de Miss. Potter té una gran importància…

Llavors em va venir a la ment la idea de tornar a fer el meravellós Lemon Pie… i així va ser. Una base perfecta, un lemon curd fantàstic…. i un merengue fatal a la primera, fatal a la segon i ideal a la tercera. Apart d’acabar amb les existències d’ous en la contornada, la cosa va anar prou bé.

La recepta que vaig seguir va ser de Joy of Baking els ingredients són els següents:

 

Per a la base o pasta de galeta sablé:

210 grams de farina

Un polzim de sal

113grs de matega a temperatura ambient

50 grams de sucre

1 ou batut

Per al lemon curd:

3 ous grans

El suc de dos o tres llimones… (no suc tipo Solimon)

150 grams de sucre

56 grams de mantega

Ratlladura de llimona.


La preparació és senzilla, excepte pel que fa al merengue que després explicarem. Primer farem la base. Amb la mantega a temperatura ambient la batrem amb les barilles i quan estiga batuda afegirem el sucre i seguirem batent. A continuació incorporarem l’ou i deixarem de fer servir les barilles. Apart haurem barrejat la farina amb la sal i anirem afegint-la de mica en mica a la massa. Quan tinguem una bola feta podeu fer-la fina amb el corró i col·locar-la o de manera rudimentària amb les mans, tot repartint la massa. Després es cobreix amb paper de plata i se li posen pedretes o cigrons a sobre. Ho posarem 10 minuts a la nevera i a continuació ho courem. La massa ha de quedar com si fos una galeta holandesa.

Mentre es cou farem el lemon curd. Posarem tots els ingredients excepte la mantega i la ratlladura en un casso a bany de Maria, i sense parar de remenar esperarem a que espese com una natilla i agafe un color groc palla. A continuació i encara calent afegirem la mantega i la corfa ratllada. I ho deixarem refredar.

La meua històri amb el merengue va ser una mica traumàtic. Però al final va donar resultat. No vos explicaré jo com es fa, ho farà un xef molt  graciós a qui li dec en gran mesura l’èxit.

El resultat final va ser el següent:

Espere que intenteu fer esta recepta… i espere que tingueu més sort que jo i que a la primera vos isca perfecta. La veritat és que val la pena, i més si és per celebrar 27 anys de casats. Espere que vos vaja de gust i per molts anys més.

Anuncis

Got a secret. Can you keep it?

Este títol tan peculiar respon a una de les meues sèries favorites i és la lletra de la cançó que acompanya els crèdits d’apertura. La sèrie, com molts de vosaltres ja haureu pogut endevinar és Pretty Little Liars (Pequeñas Mentirosas) que emet l’ABC Family als EEUU i a Espanya MTV. Bé, la bona qüestió és que d’enterros va la cosa. Tota la trama de la sèrie transcorre arran de la mort d’una joveneta (amb molt mala pata i més mala que un dolor), la jove Alison. Però sembla que la morta no està tan morta i segueix extorsionant les seues suposades “amiguetes”.

Això em duu a parlar dels enterros en els Estats Units. Allà, el 80% de la població és cristiana, però només el 20% són catòlics, hi ha protestants, anglicans, baptistes, presbiterians, ortodoxos… i per tant el comiat d’un èsser volgut és diferent en cada cas. Els presbiterians per exemple tenen prohibit resar als morts o fer drames. Però, el que segur que vos crida més l’atenció, almenys a mi sí, són els festivals que fan quan algú es mor: uns convits, unes plateraes de menjar! I no sé perquè un plum cake se m’entoixa el plat perfecte per dur a un “sarao” d’estes característiuqes. És típicament americà, no molt ostentós, entra fàcilment… perfecte. I hui, sense haver tingut la desgràcia d’haver d’acomiadar a algú he fet un plum cake d’aquells de dos colors.

Per fer-lo he necessitat:

  • 125 g de mantega a punt de pomada
  • 275 g de farina
  • 125 d’oli de girasol
  • 250 g de sucre
  • 6 ous
  • una culleradeta xicoteta de llevat en pols
  • Dos cullerades de xocolata negra en pols desgreixada i sense sucre (Valor postres)
  • Essència de tarongina o aigua de tarongina

Posem en un recipient la mantega pomada, li afegim el sucre fins que siga una massa compacta. A continuació i batent sense parar afegim els rovells un a un, procurant que quede ben barrejadet. Seguidament afegim l’oli de girasol, la farina amb el llevat i seguim batent (jo ho he fet amb l’alçador de clares). En un recipient apart alcem les clares a punt de neu i ho afegim a la mescla anterior. Poc a pot per a que la barreja alce. A continuació ho separem en dos parts. A una li afegim la xocolata (i si voleu una mica d’essència de vainilla) i a l’altra li posem una culleradeta d’essència de tarongina. Untem un motlle allargat amb mantega i farina i posem una bona quantitat de la massa blanca a sota, després tota la massa xocolatada, sense que toque les vores, i després per cubrir-ho la resta de massa ataronginada. Es posa al forn uns 40 minuts fins que el furgadents isca net.

El resultat és una cosa com esta:

He de demanar disculpes per les fotos que faig, són realment penoses, però bueno les faig amb el mòbil, més no es pot demanar. El resultat del plumcake és prou bo perquè no està molt dolçot. Crec que seria ideal per dur a un enterro americà. Es ben bé que s’agafen les coses d’una manera diferent. Tant és així que poden fer openings tan negres i divertides com esta, de Pretty Little Liars.

Mireu com se les gasta Bree Van de Kamp de Desperate Housewives (Mujeres Desesperadas, a partir de la setmana que ve en Divinity o FDF) quan va a l’enterro d’una de les seues millors amigues (només el primer minut i mig)

Espere que feu el plum cake i que vos aprofite, i si el feu per anar de berenar millor que d’enterro. Que vaja de gust.

Tradicions americanes

Ahir vam anar a vore l’Habitació de Verònica al teatre Club Capitol amb el Toni, l’Aba i el Ramon. Va estar molt i molt bé, l’obra està inspirada en els EUA actuals però recrea la tradició nord-americana dels anys 60. Vaig pensar que fer aquesta recomanació de teatre, havia d’anar acompanyada d’una altra cosa que cada dia és més famosa, i que també respon a una tradició americana, les american cupcakes. Aquesta cançó que hi ha a l’obra també respon al prototip mericà de Leonard Cohen.

Les American cupcakes, són unes magdalenes, baixes, petites delicioses amb una cobertura de “frostie” que li dóna un toc deliciós. Per que es feu una idea, són aquelles magdalenes tan cuques i carrinclones de les pel·lícules de Hollywood. Vaig fer dos tandes, en dos dies diferents. La primera vegada, vaig fer les cupcakes de carrot cake i de brownie, la segona vegada, per motius de públic, vaig fer només brownies.

Explicaré la recepta de Brownie, i després la del frostie, que és un gran descobriment i és molt bo. El brownie a estes altures ja el sabreu fer tots, però bueno, es desfà una pastilla de xocolata Dolca amb 130 grams de mantega, s’afigen a la barreja xocolatada tres ous, una culleradeta d’estracte de vainilla, 95 grams de farina i 125 grams de sucre (la recepta que vaig seguir duia 250 grams de sucre, imagine que deu tractar-se d’un error, perquè, és una animalada). Barregem tot això i a continuació posem unes quantes nous trencades.

Ho posem a uns motlles de magdalena i ho fornegem.

Hem de tenir fet del dia anterior el frostie, que es fa amb una tarrina de formatge cremós, 113 grams de mantega, 300 grams de sucre glas, una cullerada d’estracte de vainilla i el colorant que vulguis posa-li. A mi el color blanquinós que té no m’acaba de convéncer, per això vam innovar.

Aquest frostie s’ha de fer el dia abans i s’ha de guardar a la nevera, perquè sinó no acaba de ser prou dur i s’espatxurra. Despres, quan les cupcakes ja estiguen fredes, li posem per sobre el frostie i ho tornem a posar a la nevera.

De segur que estes magdalenes, o cupcakes, tenen molt d’èxit perquè són molt vistoses i encara tenen més bon gust.

Ací una mostra del resultat

La tarta de formatge de la Tia Elisa

Quan era xicotet, bé, ja una mica crescudet, recorde que per cada Sant Josep o per cada aniversari de la casa de ma tia Elisa, ella preparava un pastís que era una miqueta exòtic, un pastís de formatge. Al principi tots ens mostràvem estranyats amb l’invent i ella insistia en dir que era molt bo, que li havia donat la recepta Nieves. I de fet el pastís de formatge va tindre no èxit, sinó super èxit, totes les germanes de ma mare van començar a fer-lo i es va convertir en el pastís de moda de la temporada (una temporada que va durar uns quants anys).

La recepta és senzilla i deliciosa per fer-la necessitareu:

Un pot petit de llet condensada

Una tarrina de Philadelphia o de formatge cremós

Un tub de galetes digestive o tostada

125grams de mantega

3 ous

1 got de llet

Sal

Aquesta recepta s’ha de fer amb un motlle d’aquells que la base es treu, d’aquells que es desmotllen fàcilment.

Primer que res prepararem la base de galeta. Triturarem el tub de galetes fins fer-les pols a una paella posarem els 125grams de mantega i els desfarem. Abans que comence a bollir i a cremar-se s’han de tirar les galetes i remenar fins que les galetes absorbisquen tota la mantega i tirar una miqueta de sal. A continuació afegir a la barreja tres cullerades soperes de llet condensada i reservar la resta per al farciment.

Quan esta pasta estiga ben compacta poseu-la sobre el motlle i crear una base per tal que impedisca la eixida de líquids, és a dir, crearem una base i pujarem per les vores per tal de tapar totes les eixides possibles. Una vegada fet això, agafarem la llet condensada restant, el got de llet, la tarrina de Philadephia i els tres ous i els batrem amb la túrmix. No farà falta sucre, la llet condensada ja en duu de sobra.

Aquesta mescla líquida la vessarem sobre la base que hem preparat i ho posarem al forn. La tarta estarà llesta quan la mescla haja quallat. Després la traurem del forn, la desmotllarem i la deixarem refredar en el frigorífic.

A continuació, escollirem la melmelada que més ens agrade i la cobrirem. Combina especialment bé la confitura de nabius, maduixes i fruites del bosc. Deliciós

Una gran troballa de ma tia Elisa, una gran aportació a la humanitat. Per cert, parlant d’humanitat. Sabeu que la melmelada és una de les formes de conservació més antigues que existeixen? Sabeu que la paraula melmelada ve del portuguès “marmelo” que alhora ve de la paraula codony, i que dóna nom a allò que nosaltres coneixem amb el nom del codonyat? Un altre dia parlaré del codonyat. El millor que he provat, el de ma mare.

Espere que vos agrade molt, feu-la i gaudiu-la, i penseu en ma tia Elisa.