Tagged: cuina

Pel·lícules àcides per a moments dolços

Hui fa 27 anys els meus pares es van casar. Un dia calorós d’un agost de fa 27 anys. Com que l’any passat no estava ací per celebrar este aniversari, que em fa molta il·lusió, enguany duia temps pensant en fer alguna cosa que siguera totalment novedosa. Fa temps vaig intentar fer una lemon pie, el resultat va ser de fracàs total. La base va quedar tova i massa grossa, el lemon curd va quedar poc espès… i la merenga… bé… no faré cap comentari de la merenga però va ser un desastre de dimensions estratosfèriques.

L’altre dia vaig vore una fantàstica pel·licula anglesa que és la biografia dels primers anys de vida del prestigiós cuiner anglès Nigel Slater. La pel·lícula que s’anomena Toast representa l’àmbient en què creix. És una pel·licula sensiblera on el Lemon Pie de Miss. Potter té una gran importància…

Llavors em va venir a la ment la idea de tornar a fer el meravellós Lemon Pie… i així va ser. Una base perfecta, un lemon curd fantàstic…. i un merengue fatal a la primera, fatal a la segon i ideal a la tercera. Apart d’acabar amb les existències d’ous en la contornada, la cosa va anar prou bé.

La recepta que vaig seguir va ser de Joy of Baking els ingredients són els següents:

 

Per a la base o pasta de galeta sablé:

210 grams de farina

Un polzim de sal

113grs de matega a temperatura ambient

50 grams de sucre

1 ou batut

Per al lemon curd:

3 ous grans

El suc de dos o tres llimones… (no suc tipo Solimon)

150 grams de sucre

56 grams de mantega

Ratlladura de llimona.


La preparació és senzilla, excepte pel que fa al merengue que després explicarem. Primer farem la base. Amb la mantega a temperatura ambient la batrem amb les barilles i quan estiga batuda afegirem el sucre i seguirem batent. A continuació incorporarem l’ou i deixarem de fer servir les barilles. Apart haurem barrejat la farina amb la sal i anirem afegint-la de mica en mica a la massa. Quan tinguem una bola feta podeu fer-la fina amb el corró i col·locar-la o de manera rudimentària amb les mans, tot repartint la massa. Després es cobreix amb paper de plata i se li posen pedretes o cigrons a sobre. Ho posarem 10 minuts a la nevera i a continuació ho courem. La massa ha de quedar com si fos una galeta holandesa.

Mentre es cou farem el lemon curd. Posarem tots els ingredients excepte la mantega i la ratlladura en un casso a bany de Maria, i sense parar de remenar esperarem a que espese com una natilla i agafe un color groc palla. A continuació i encara calent afegirem la mantega i la corfa ratllada. I ho deixarem refredar.

La meua històri amb el merengue va ser una mica traumàtic. Però al final va donar resultat. No vos explicaré jo com es fa, ho farà un xef molt  graciós a qui li dec en gran mesura l’èxit.

El resultat final va ser el següent:

Espere que intenteu fer esta recepta… i espere que tingueu més sort que jo i que a la primera vos isca perfecta. La veritat és que val la pena, i més si és per celebrar 27 anys de casats. Espere que vos vaja de gust i per molts anys més.

Ándele, ándele manito!

Sovint, quan una persona se’n va a viure durant una llarga temporada a un altre país, sempre se li queden tots els clixès culturals d’aquell territori sobrevolant-li per sobre. És el cas d’una amiga meua que se’n va anar a Mèxic i des d’aquell moment totes les festes, totes les trobades i tots els festivals tenen temàtica mexicana. A mi no em sap greu perquè sóc un gran amant del menjar mexicà, però imagine que a ella ja deu suposar-li una càrrega una mica insuportable.

Un d’aquells dies que vam quedar per sopar, després d’uns mesos sense vore’ns, vam preparar unes enxilades. Les enxilades són un plat típic mexicà. Es preparen uns rotllets amb coca de dacsa, normalment amb carn de bou, i es fornegen amb una salxa de xili i formatge. Imagine que això dista bastant de la recepta original. És igual que quan eixim a l’estranger i ens trobem amb Sangria Olé, truita de patates Carmen i coses així d’exòtiques. És per tant igual que Old el Paso.

La recepta que vaig preparar, la vaig fer sense recórrer a Old el Paso, però vaig variar una mica la recepta, i com que l’economia no està per tirar cohets, vaig canviar el bou per pit de pollastre, més suau.

Els ingredients per a l‘enxilada de pollastre són:

Oli d’oliva, 2 cebes grans en rodanxes, mig quilo de pit de pollastre tallat a tiretes, 1 culleradeta de caiena molta, 1 culleradeta de pebreroig, 8 coquetes de dacsa, salsa de xile (explicaré després com es fa) i una quarta de formatge Xèdar ratllat.

A una paella gran a foc suau, sofregiu una ceba fins que quede tendra i daurada, reserveu-la. Pugeu el foc i fregiu la carn i quan ja estiga daurada poseu-li, les espècies, sal i pebre i remeneu constantment durant dos minuts.

Mentres heu de fer la salsa de xili, per a la qual necessitareu: oli d’oliva, 1 ceba picada , 1 pimentó verd en dauets, 1 xile picant picat, 3 dents d’all esclafats, 1 culleradeta de coriandre (no m’agrada a mi i mai no em pose), 1 culleradeta de sucre moré, 450 grams de tomaques madures, pelades i picades, el suc de mitja llimona, sal i pebre. Amb aquestos ingredients s’ha de fer un sofregit de la manera tradicional fins que la salsa quede una mica reduïda.

Mentre es fa la salsa, escalfeu les coquetes durant quinze segons a la paella, i mulleu-les amb la salsa, Poseu sobre la coqueta una mica de carn de pollastre, la ceba que havíem reservat i formatge ratllat i enrotlleu-les. Col·loqueu totes les enxilades ordenades en una font prèviament greixada. Cobriu-les amb la resta de la salsa i el formatge i fornegeu durant 30 minuts a 180º i serviu de seguida.

La recepta va quedar ben bona, i la vam acompanyar amb el meu guacamole especial, que un dia us ensenyaré com es fa. Espere que vos agrade, si no és el cas vos deixe un video de la sèrie Mujeres Desesperadas, en el qual una nena descobreix que és mexicana just en el moment d’entrar a una escola privada elitista, sa mare, l’obliga a dir unes paraules que en la versió espanyola de la sèrie venen a ser, Andele Manito!

En la versió americana, no fa tant de riure però la essència es la mateixa, coses del doblatge.